La Còmix, injustament oblidada (potser per una ressenya que no la deixa gaire bé a la guia de Montserrat Sud) bé es mereix una segona oportunitat. La via mai serà una clàssica, però la marca Ballart ens assegura un mínim de qualitat en aquest amuntegament anàrquic d’esperons que és el Serrat dels Monjos.
Una primera tirada clarament més difícil i força obligada, la segueixen tres llargs més humils però salpebrats amb passatges que el bon gourmet sabrà degustar i gaudir en la seva justa mesura, desemboquen en un darrer llarg de sortida deliciosament exposat… Tota una declaració d’intencions.
- Via: Còmix
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Exposició: Alt
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb espits
- Material: 8 cintes exprés. Si es passa amb el que hi ha posat queda un itinerari exposat en terreny fàcil. No obstant un joc de tascons o de friends ens aniran bé per disminuir l’exposició.
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via, pocs metres a la dreta de l’inici de la Bikini.
-
- Exigents primers metres de la via
-
- Inici del bon segon llarg
-
- Tercer llarg
-
- L’Emili arribant a la quarta reunió
-
- El darrer llarg, la cirereta del pastís
-
- Ressenya de la via
L1(6a+)
la via comença contundent, amb una entrada de nyapetes i finura que ens farà suar per arribar al primer espit, situat a uns sis metres del terra, i que continua fina fins que arribem a un petit diedre fàcil, però amb una entrada poc evident. Continuem per una curta fissura (6a) i quan en sortim obliqüem un xic a l’esquerra per entrar a una placa senzilla que ens mena fins a la reunió. 35 metres i 5 espits.
L2(V+)
Sortim de la reunió flanquejant uns metres cap a l’esquerra per situar-nos davant d’una panxa, que superem de manera atlètica i amb certa tècnica. Seguim fins que ens situem davant un fantàstic muret que ens queda a la dreta i ens hi enfilem fent una bonica diagonal sobre rocam excel·lent que ens deixa a una bona placa inclinada. Seguim recte amunt fins la reunió. 30 metres i 4 espits.
L3(V)
Encetem el llarg anant a buscar la fissura que tenim davant, aquesta és lleugerament desplomada però la presa és molt bona. Un cop superada quedem sobre una altra placa inclinada, amb bon rocam, que haurem de seguir fins arribar a la tercera reunió. 40 metres i 3 espits.
L4(V)
De la reunió en sortim cap a la dreta amb uns passos prou atlètics fins arribar a l’única expansió del llarg. Un cop encintat l’espit continuem per la placa que es va ajaient fins una petita lleixa. Encarem ara una nova placa, que podem protegir al principi i que ens mena a la quarta reunió. 40 metres i un espit.
L5(V-)
Flanquegem descaradament a la dreta per anar a atènyer una fantàstica placa lleugerament inclinada i amb roca cinc estrelles. Aquesta es troba protegida per un espit a l’inici i un pont de roca a la meitat, així doncs no ens ho pensem, hi posem morro i cap amunt!! 20 metres, un pont de roca i un espit.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada intensa.
- Sortida del segon llarg i fantàstic muret.
- Totes les plaques són delicioses, inclinades i amb un bon grau d’exposició quan el terreny és senzill.
El que no m’ha agradat tant:
- Per arribar al primer espit et jugues una bona nata.